Ai, ai, ai, però qui pot resistir-se a un dònut? Jo no, està clar! Són com a petits cercles de felicitat fregida. Quan veig un, el meu cervell s'apaga i només penso: “Pa' la boca!”. Aquesta massa suau, aquest glassejat que brilla més que el sol... uff! Cada mossegada és com una explosió de sucre i alegria al meu paladar. De veritat, si algú vol que faci alguna cosa, que em posi un dònut davant. Dònuts amb sucre, amb xocolata, amb chispitas de colors... és igual! Jo no discrimino, soc un amant dels dònuts sense límits.
La gent parla de coses com l'amor veritable, la família o la felicitat... Bah! La meva felicitat té forma rodona i gust a vainilla. No entenen que un dònut és més que un dolç, és un estil de vida! No hi ha problema en el món que no es pugui solucionar amb una caixa plena de dònuts. La Marge diu que tinc un problema, però jo li dic que és una solució deliciosa. Un dònut per esmorzar, un altre per a menjar i, si queda buit, un parell per a sopar. Eh, igual no és la dieta més equilibrada, però... mmm... DÒNUTS...
Homers Web Page